Normativa

La Llei 15/1990, d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) (DOG núm 1324, de 30 de juliol de 1990, pàgines 3660-73) separa clarament les funcions d'assegurador públic (finançament, compra i planificació) de les de proveïdor de serveis sanitaris. Mitjançant aquesta llei es regula l'accés a la provisió de serveis de tots els agents sanitaris. No reflecteix, però, la possibilitat que els professionals sanitaris accedeixin a la provisió. El Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Servei Català de la Salut (SCS) ha impulsat, entre d'altres, un model de gestió en el qual els metges i els infermers adquireixen la condició jurídica d'entitat proveïdora de serveis.

La Llei 11/1995 de Modificació Parcial de la LOSC aprovada pel Parlament de Catalunya el dia 29 de setembre de 1995 (DOG núm. 2116, de 18 d'octubre de 1995, pàgines 7538-40). En aquesta Llei el model conegut con a "Autogestió" pren cos legal.

Decret 309/1997, del 9 de desembre, que estableix els requisits d'acreditació de les entitats de base associativa per a la gestió de centres, serveis i establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i socio-sanitària (DOG núm. 2539 de 16 de desembre de 1997. Pàg. 14558.

La creació d’Entitats de Base Associativa com a empreses proveïdores de serveis de salut està supeditada a la la Llei de Societats Professionals, la qual afecta els professionals que exerceixin l'activitat de forma conjunta amb d'altres professionals.

L’adjudicació i contractació dels serveis d’Atenció Primària per part del CatSalut es regeix per la normativa legal que emmarquen els concursos públics que convoca l’administració.